dissabte, 12 de març del 2011

Antoni Maura

Antoni Maura i Montaner (Palma, Illes Balears 1853 - Torrelodones, Madrid 1925), advocat i polític mallorquí. Protagonista d'una destacada i controvertida carrera política, en la primera etapa de la seva trajectòria va seguir els postulats del liberalisme, dins del corrent dissident encapçalat pel seu cunyat Germán Gamazo. Identificat amb el regeneracionisme i la necessitat d'efectuar una reforma del sistema polític de la Restauració, les seves primeres intervencions públiques van tenir com a marc la dissidència liberal i la crítica de la política conservadora.



Designat Ministre d'Ultramar en el govern liberal de Sagasta el desembre de 1893, va pretendre desenvolupar un projecte d'autonomia per a Cuba i Puerto Rico com a mitjà per a neutralitzar pacíficament el moviment independentista, però l'oposició dels conservadors i d'un ample sector dels propis liberals va fer fracassar el projecte i va forçar el seu allunyament temporal del primer pla de la vida política, fins que el 1895 es va fer càrrec del Ministeri de Gràcia i Justícia en el govern de Sagasta.


La crisi de 1898 va representar un punt d'inflexió en la seva trajectòria personal i política, i el germen d'una de les claus del seu ideari: la necessitat d'enfortir la presència del poble en la vida política.


L'erradicació del caciquisme i dels abusos de l'oligarquia van figurar com objectius prioritaris del seu projecte de dignificació de la política espanyola. Les seves propostes regeneracionistes es van apropar en gran manera al programa dissident del nou conservadorisme de Francisco Silvela. En centrar el seu interès en el funcionament polític de la monarquia, amb els límits presents en les bases legals del règim establert, el seu projecte va resultar compatible amb l'alternativa de sanejament polític proposada pels conservadors.


Després de la mort de Guzmán Gamazo el 1901, Maura va assumir la direcció del seu grup liberal dissident, fins que el 1902 es va produir un acord amb Silvela per al seu ingrés en el Partit Conservador. D'aquesta manera, Maura es va convertir en la figura clau de la política espanyola de les primeres dècades del segle XX.


El 1902 es va formar el govern conjunt Silvela-Maura, que va presentar per vegada primera a les Corts la llei de Bases de Reforma de l'Administració Local. Encarregat d'organitzar les eleccions de 1903, va posar en pràctica el seu projecte de sanejament de la política espanyola i de mobilització política del país. Amb l'excepció de les principals ciutats, on van triomfar candidatures republicanes, no va aconseguir impedir la manipulació dels resultats electorals en la resta d'Espanya.


La dimissió de Silvela com a cap de Govern va engegantir encara més la figura política de Maura, aclamat a partir de llavors com a líder del Partit Conservador. Va ser cridat a presidir el govern el 5 de desembre de 1903 fins el 16 de desembre de 1904, i va intentar posar en marxa la seva política de reformes, però les intromissions del rei Alfonso XIII van motivar la seva dimissió. Encarregat de nou de la direcció del gabinet des del 25 de gener de 1907 fins al 21 d'octubre de 1909, va dur a terme un ample programa de reformes legislatives. El seu govern va impulsar també mesurades en l'àmbit social, amb la creació d'institucions d'assistència als més desfavorits, però la seva intransigència en el manteniment de l'ordre públic, que li va portar a reprimir amb duresa els esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona, van minar el seu prestigi dins i fora d'Espanya. Va perdre llavors la confiança del rei Alfonso XIII i va haver de dimitir.



Quan va ser cridat de nou per assumir la direcció del Govern, va imposar condicions per a la seva tornada. Maura va continuar mantenint un cert pes en la vida pública, i encara seria cridat en altres ocasions a exercir la presidència del Govern entre 1918 i 1919 i de 1921 a 1922, en aquest segona ocasió al capdavant d'un gabinet de concentració format després del desastre d'Annual. Finalment es va mantenir al marge durant la dictadura de Primo de Rivera, dedicat a redactar les seves memòries. El seu fill, Miguel Maura, també es va dedicar a la política durant la Segona República Espanyola.



http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Maura_i_Montaner