Leyes Fundamentales del Reino
Se conoce como Leyes Fundamentales del Reino al conjunto de ocho Leyes que organizaban los poderes del Estado durante el régimen del General Franco. Más que de una constitución, se trataba de una carta otorgada, puesto que no habían sido elaboradas ni aprobadas por representantes populares.
Leyes Fundamentales del Reino:
Fuero del Trabajo (1938)
Ley Constitutiva de las Cortes (1942)
Fuero de los Españoles (1945)
Ley del Referéndum Nacional (1945)
Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (Referèndum de 1947)
Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958)
Ley Orgánica del Estado 1/1967 (Referèndum de 1966)
Ley para la Reforma Política (1977)
Artículo de la wikipedia
dimarts, 5 de maig del 2009
dijous, 30 d’abril del 2009
Referendums de Franco
Recordam els dos referendums que va celebrar Franco:
-1947: Ley de Sucesión: El 6 de junio de 1947 se celebró un referendum sobre la Ley, en el que según los resultados oficiales, votó el 89% del electorado, según el recuento el voto en favor del "si" fue del 93%, un 4,7% en favor del "no" y un 2,3% de votos en blanco o nulos.
-1967: Ley Orgánica del Estado Esta ley es la culminación de todo el entramado jurídico del franquismo. Fue sometida a referéndum (obligatorio) el 14 de diciembre de 1966 y aprobado por el 95,06% de lo votos. Modificará leyes anteriores y algunas instituciones franquistas. Veamos esas modificaciones:a) Separación de la figura del Jefe del Estado con el del Jefe de Gobierno (que hasta entonces encarnaba Franco), si bien esta separación no entrará en vigor hasta 1973 que se nombra al Almirante Carrero Blanco como Jefe de Gobierno (quien al morir tras un atentado de ETA, dejaría paso a Carlos Arias Navarro, que fue el último Presidente de Gobierno del franquismo y primer Presidente del Gobierno de la monarquía).b) Modificación del las Cortes Españolas que, a partir de 1967, estarán integradas por diversos “procuradores” (miembros de las Cortes):· Grupo político. Integrado por todos los Consejeros Nacionales del Movimiento Nacional (el máximo órgano del Movimiento Nacional).· Grupo Sindical. Integrado por los representantes del Sindicato único.· Grupo Local. Integrado por los representantes de los municipios (cada provincia enviaría 2 representantes)· Representantes del tercio familiar. Integran los representantes de la familia y los candidatos debían tener el apoyo de 5 procuradores o ser ex procurador.· Otros. Altas jerarquías del régimen: ejército, iglesia, representantes de las cámaras de comercio.
Cronologia de Franco
-1947: Ley de Sucesión: El 6 de junio de 1947 se celebró un referendum sobre la Ley, en el que según los resultados oficiales, votó el 89% del electorado, según el recuento el voto en favor del "si" fue del 93%, un 4,7% en favor del "no" y un 2,3% de votos en blanco o nulos.
-1967: Ley Orgánica del Estado Esta ley es la culminación de todo el entramado jurídico del franquismo. Fue sometida a referéndum (obligatorio) el 14 de diciembre de 1966 y aprobado por el 95,06% de lo votos. Modificará leyes anteriores y algunas instituciones franquistas. Veamos esas modificaciones:a) Separación de la figura del Jefe del Estado con el del Jefe de Gobierno (que hasta entonces encarnaba Franco), si bien esta separación no entrará en vigor hasta 1973 que se nombra al Almirante Carrero Blanco como Jefe de Gobierno (quien al morir tras un atentado de ETA, dejaría paso a Carlos Arias Navarro, que fue el último Presidente de Gobierno del franquismo y primer Presidente del Gobierno de la monarquía).b) Modificación del las Cortes Españolas que, a partir de 1967, estarán integradas por diversos “procuradores” (miembros de las Cortes):· Grupo político. Integrado por todos los Consejeros Nacionales del Movimiento Nacional (el máximo órgano del Movimiento Nacional).· Grupo Sindical. Integrado por los representantes del Sindicato único.· Grupo Local. Integrado por los representantes de los municipios (cada provincia enviaría 2 representantes)· Representantes del tercio familiar. Integran los representantes de la familia y los candidatos debían tener el apoyo de 5 procuradores o ser ex procurador.· Otros. Altas jerarquías del régimen: ejército, iglesia, representantes de las cámaras de comercio.
Cronologia de Franco
dimecres, 21 de gener del 2009
Constitució de 1869
Constitució de 1869
-Elaborada per les Corts constituents elegides el gener de 1869, després de la Revolució de 1868-És un text progressista-Forma de govern: Monarquia hereditària-La Sobirania resideix en la Nació-Sufragi universal-Divisió de poders-Àmplia declaració de drets-Llibertat de culte-Poder executiu: El monarca i el seus ministres (que formen el Govern). El Rei sanciona les lleis elaborades i aprovades a les Corts-Poder legislatiu: Corts bicamerals: Congrés: diputats elegits cada 3 anys; Senat: cada província eligeix 4 senadors-Poder judicial independent, existència de jurat per delictes polítics, jutges per oposició
-Elaborada per les Corts constituents elegides el gener de 1869, després de la Revolució de 1868-És un text progressista-Forma de govern: Monarquia hereditària-La Sobirania resideix en la Nació-Sufragi universal-Divisió de poders-Àmplia declaració de drets-Llibertat de culte-Poder executiu: El monarca i el seus ministres (que formen el Govern). El Rei sanciona les lleis elaborades i aprovades a les Corts-Poder legislatiu: Corts bicamerals: Congrés: diputats elegits cada 3 anys; Senat: cada província eligeix 4 senadors-Poder judicial independent, existència de jurat per delictes polítics, jutges per oposició
Etiquetes de comentaris:
constitucions,
Tema 6
dimecres, 19 de novembre del 2008
Forces de seguretat (origen)
Policia Nacional:
Fue la necesidad de dotar a las ciudades españolas de una estructura de seguridad moderna, lo que determinó que en 1824, S.M. el Rey Fernando VII dictase la Real Cédula en la que se creaba la Policía General de Reino. Policía que, ya desde su origen, se pone a las órdenes de un magistrado con el título de Superintendente General. La misma Real Cédula dedica un apartado especial a Madrid, ciudad que es dotada de una estructura de Comisarías de Distrito -de "cuartel" se decía entonces que, con las naturales evoluciones, se ha mantenido hasta nuestros días.
Guardia Civil:
La Guardia Civil es el primer Cuerpo de seguridad pública de ámbito estatal surgido en España. Su creación se produjo a poco de comenzar el reinado de Isabel II y fue impulsada por el gobierno moderado de González Bravo con el consenso de las demás fuerzas políticas. Éstas vieron la necesidad que tenía el Estado liberal español de disponer de una fuerza de seguridad pública para abarcar todo el territorio peninsular y para hacer frente a la alarmante situación de inseguridad generada por el bandolerismo que desde la Guerra de la Independencia azotaba los caminos y campos del país.Este suceso tuvo lugar a través de los decretos de 28 de marzo y de 13 de mayo de 1844, que configuraron un Cuerpo de seguridad pública de naturaleza militar. Dependía del Ministerio de la Gobernación en lo referente al servicio y del correspondiente a la Guerra en cuanto a su organización, disciplina, personal, material y percibo de haberes, centralizándose, con una gran autonomía organizativa, en la Dirección General (o Inspección General, según las épocas).
Fue la necesidad de dotar a las ciudades españolas de una estructura de seguridad moderna, lo que determinó que en 1824, S.M. el Rey Fernando VII dictase la Real Cédula en la que se creaba la Policía General de Reino. Policía que, ya desde su origen, se pone a las órdenes de un magistrado con el título de Superintendente General. La misma Real Cédula dedica un apartado especial a Madrid, ciudad que es dotada de una estructura de Comisarías de Distrito -de "cuartel" se decía entonces que, con las naturales evoluciones, se ha mantenido hasta nuestros días.
Guardia Civil:
La Guardia Civil es el primer Cuerpo de seguridad pública de ámbito estatal surgido en España. Su creación se produjo a poco de comenzar el reinado de Isabel II y fue impulsada por el gobierno moderado de González Bravo con el consenso de las demás fuerzas políticas. Éstas vieron la necesidad que tenía el Estado liberal español de disponer de una fuerza de seguridad pública para abarcar todo el territorio peninsular y para hacer frente a la alarmante situación de inseguridad generada por el bandolerismo que desde la Guerra de la Independencia azotaba los caminos y campos del país.Este suceso tuvo lugar a través de los decretos de 28 de marzo y de 13 de mayo de 1844, que configuraron un Cuerpo de seguridad pública de naturaleza militar. Dependía del Ministerio de la Gobernación en lo referente al servicio y del correspondiente a la Guerra en cuanto a su organización, disciplina, personal, material y percibo de haberes, centralizándose, con una gran autonomía organizativa, en la Dirección General (o Inspección General, según las épocas).
divendres, 14 de novembre del 2008
Constitució de 1837
-Progressista amb una clara divisió de poders
-Part dogmàtica: títol específic de Drets i deures
-Tolerància religiosa
-Executiu: el Rei i el seu Govern (ministres); el Rei té dret de veto i iniciativa legislativa; el Govern elabora els pressuposts
-Legislatiu: les Corts (bicamerals): Congrés (elegit cada 3 anys per sufragi censitari); Senat: membres de la família reial i senadors electes per províncies; aprova les lleis i els pressuposts
-Poder judicial: jutges i magistrats independents
-Diputacions provincials i ajuntaments elegits per sufragi censitari
-Milícia nacional
-Part dogmàtica: títol específic de Drets i deures
-Tolerància religiosa
-Executiu: el Rei i el seu Govern (ministres); el Rei té dret de veto i iniciativa legislativa; el Govern elabora els pressuposts
-Legislatiu: les Corts (bicamerals): Congrés (elegit cada 3 anys per sufragi censitari); Senat: membres de la família reial i senadors electes per províncies; aprova les lleis i els pressuposts
-Poder judicial: jutges i magistrats independents
-Diputacions provincials i ajuntaments elegits per sufragi censitari
-Milícia nacional
Etiquetes de comentaris:
constitucions,
tema 5
Estatut Reial de 1834
-No és una constitució, és una convocatòria a Corts
-No té part dogmàtica (drets i deures)
-El Rei: iniciativa legislativa, sanciona les lleis, convoca les Corts, eligeix la majoria dels Pròcers
-Poder executiu: el primer ministre ha de rebre la confiança del Rei i de les Corts
-Les Corts: Bicameralisme: Estament dels Procuradors, elegits per majors de 30 anys segons la renta (sufragi censatari) i cada 3 anys; Estament dels Pròcers: nobles i de nomenament reial i vitalici
-Funció de les Corts: deliberar els reials decrets (RD) de l'executiu, votar els pressupotst, assessorar el Rei, jurar l'hereu a la Corona, controlar l'executiu
-El sufragi: indirecte (RD de 1834) i directe cansatari (RD de 1836)
-En vigor fins als fets de La Granja (estiu de 1836), quan entra en vigor la Const. de 1812
-No té part dogmàtica (drets i deures)
-El Rei: iniciativa legislativa, sanciona les lleis, convoca les Corts, eligeix la majoria dels Pròcers
-Poder executiu: el primer ministre ha de rebre la confiança del Rei i de les Corts
-Les Corts: Bicameralisme: Estament dels Procuradors, elegits per majors de 30 anys segons la renta (sufragi censatari) i cada 3 anys; Estament dels Pròcers: nobles i de nomenament reial i vitalici
-Funció de les Corts: deliberar els reials decrets (RD) de l'executiu, votar els pressupotst, assessorar el Rei, jurar l'hereu a la Corona, controlar l'executiu
-El sufragi: indirecte (RD de 1834) i directe cansatari (RD de 1836)
-En vigor fins als fets de La Granja (estiu de 1836), quan entra en vigor la Const. de 1812
Etiquetes de comentaris:
constitucions,
tema 5
dijous, 6 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)