dimecres, 19 de novembre del 2008

Forces de seguretat (origen)

Policia Nacional:

Fue la necesidad de dotar a las ciudades españolas de una estructura de seguridad moderna, lo que determinó que en 1824, S.M. el Rey Fernando VII dictase la Real Cédula en la que se creaba la Policía General de Reino. Policía que, ya desde su origen, se pone a las órdenes de un magistrado con el título de Superintendente General. La misma Real Cédula dedica un apartado especial a Madrid, ciudad que es dotada de una estructura de Comisarías de Distrito -de "cuartel" se decía entonces que, con las naturales evoluciones, se ha mantenido hasta nuestros días.

Guardia Civil:

La Guardia Civil es el primer Cuerpo de seguridad pública de ámbito estatal surgido en España. Su creación se produjo a poco de comenzar el reinado de Isabel II y fue impulsada por el gobierno moderado de González Bravo con el consenso de las demás fuerzas políticas. Éstas vieron la necesidad que tenía el Estado liberal español de disponer de una fuerza de seguridad pública para abarcar todo el territorio peninsular y para hacer frente a la alarmante situación de inseguridad generada por el bandolerismo que desde la Guerra de la Independencia azotaba los caminos y campos del país.Este suceso tuvo lugar a través de los decretos de 28 de marzo y de 13 de mayo de 1844, que configuraron un Cuerpo de seguridad pública de naturaleza militar. Dependía del Ministerio de la Gobernación en lo referente al servicio y del correspondiente a la Guerra en cuanto a su organización, disciplina, personal, material y percibo de haberes, centralizándose, con una gran autonomía organizativa, en la Dirección General (o Inspección General, según las épocas).

divendres, 14 de novembre del 2008

Constitució de 1837

-Progressista amb una clara divisió de poders
-Part dogmàtica: títol específic de Drets i deures
-Tolerància religiosa
-Executiu: el Rei i el seu Govern (ministres); el Rei té dret de veto i iniciativa legislativa; el Govern elabora els pressuposts
-Legislatiu: les Corts (bicamerals): Congrés (elegit cada 3 anys per sufragi censitari); Senat: membres de la família reial i senadors electes per províncies; aprova les lleis i els pressuposts
-Poder judicial: jutges i magistrats independents
-Diputacions provincials i ajuntaments elegits per sufragi censitari
-Milícia nacional

Estatut Reial de 1834

-No és una constitució, és una convocatòria a Corts
-No té part dogmàtica (drets i deures)
-El Rei: iniciativa legislativa, sanciona les lleis, convoca les Corts, eligeix la majoria dels Pròcers
-Poder executiu: el primer ministre ha de rebre la confiança del Rei i de les Corts
-Les Corts: Bicameralisme: Estament dels Procuradors, elegits per majors de 30 anys segons la renta (sufragi censatari) i cada 3 anys; Estament dels Pròcers: nobles i de nomenament reial i vitalici
-Funció de les Corts: deliberar els reials decrets (RD) de l'executiu, votar els pressupotst, assessorar el Rei, jurar l'hereu a la Corona, controlar l'executiu
-El sufragi: indirecte (RD de 1834) i directe cansatari (RD de 1836)

-En vigor fins als fets de La Granja (estiu de 1836), quan entra en vigor la Const. de 1812

dijous, 6 de novembre del 2008

Carles IV

Carles IV

Motí d'Aranjuez (març de 1808)

Abdicacions de Baiona (maig de 1808)

Carles III

Biografia (en castellà) de Carles III, per entendre les seves reformes i el motí d'Esquilache.

Tema 3 del llibre